"PARE
DE FUTBOLISTA: NO FACIS EMPEGUEÏR-SE EL TEU FILL!"
Arran de l'agressió d'un jove
àrbitre a León, el president de la FFIB fa una sèrie de reflexions sobre el
comportament dels pares dels futbolistes.
Quan ja havia escrit les
reflexions que segueixen, m'arriben els detalls de la brutal agressió a un jove
àrbitre del Comitè Balear a Son Roca. Plou damunt banyat! Els àrbitres tenen
tota la raó per indignar-se perquè no hi ha dret que s'actui amb violència quan
no se tenen arguments esportius. Els àrbitres també són esportistes i no fan
més que aplicar les regles del joc. Fins que això no ho tenguin clar tots els
que envolten el futbol hi haurà episodis com el del capità del Son Macià -sí,
el capità- que, per no estar d'acord amb el criteri del jutge, li pega punyades
i coces!
La Federació sempre estarà al
costat dels àrbitres i lluitarà perquè els clubs, els directius, els seguidors
i els jugadors, respectin aquesta labor arbitral. Les persones que no respecten
els àrbitres no poden jugar a futbol, ni ser directius de clubs o tècnics. A la
FFIB ho tenim clar i donarem suport a les denúncies contra la violència.
L'educació dels futbolistes ha de començar a ca-seva. Per
això aquestes reflexions:
PARE DE FUTBOLISTA: NO FACIS
EMPEGUEÏR-SE EL TEU FILL!
La notícia va arribar de Lleó, però cau com un cop en les
consciències dels que estimem el futbol: en un partit de prebenjamins (6-7
anys): el pare d'un jugador va agredir un àrbitre de 16 anys i li va causar
lesions diverses.
Segurament molts coincidirem a pensar que aquest agressor és
un mal pare, per l'exemple que dóna al seu fill, i un covard, perquè ataca un
menor (un àrbitre-nin) que està fent la seva feina . Si gratam en la notícia,
llegim que l'àrbitre és un jove immigrant d'Argélia. A més a més, el mal pare i
covard agressor també pot ser que sigui un reprimit racista.
El que està clar que aquest subjecte és una vergonya per al
club, per a l'equip, per al col·lectiu de pares i, sobretot, una vergonya per
al seu fill.
Què devia pensar el nen- futbolista de 7 anys en veure que el
seu pare agredia a cops de puny a l'àrbitre? Segurament li varen entrar ganes
de desaparèixer, de plorar, de córrer fins a ca-seva i amagar-se davall el
llit. Un nin que està començant a practicar el seu esport favorit, que ha
trobat un grup d'amics amb els quals forma un equip, que ja entén les regles
del joc, que s'entrena entre setmana i se vesteix feliç els diumenges amb els
colors del seu club, no es mereix tenir un pare que a cops de puny li destrossa
tota aquesta il·lusió infantil.
Aquí a les Illes Balears també hem tengut alguns exemples
d'agressions a col·legiats per part de pares de joves futbolistes. Per
descomptat, varen tenir la condemna immediata dels clubs afectats (aquesta
temporada, el CD Manacor va prohibir l'entrada d'un pare agressor i el club La
Salle va expulsar tant al pare com al jugador cadet).
Des de la Federació sempre hem lluitat perquè aquestes
situacions no es reprodueixin i hem organitzat campanyes diverses. Els àrbitres
fa anys que varen posar en marxa un eslògan molt encertat: NO AL INSULTO.
Perquè si no hi ha insults previs, no hi ha agressions. Així de fàcil .
Aquesta és la clau. Perquè moltes vegades, l'ambient que es
viu a les grades de qualsevol partit de futbol base està contaminat pels
insults dels pares dels jugadors. Insults a l'àrbitre sobretot, i insults també
als altres jugadors, siguin juvenils, cadets, infantilso benjamins, o als
seguidors de l' altre equip. Com poden aquests jugadors joves aprendre a jugar
sense violència, amb noblesa, amb respecte cap a les regles i les decisions
arbitrals, si des de la grada els arriben les agressions verbals dels seus
propis parents?
Ens consta que hi ha pares que es comporten de manera
irreprotxable, però també n'hi ha que prefereixen no anar a veure els seus
fills per no haver d'aguantar l'espectacle dels progenitors-hooligans .
Què podem fer? Continuar amb les nostres campanyes
antiviolència, donar suport als àrbitres en l'exercici de la seva difícil
tasca, i estimular els clubs perquè no siguin permissius amb els seus socis o
simpatitzants agressius. Aturar a temps a un pare que insulta a l'àrbitre pot
evitar futures agressions . I per aturar-lo se li pot fer aquesta reflexió:
"Si vols ser un bon pare , no facis empegueïr-se el teu fill!"
MIQUEL BESTARD
President de la FFIB