El futbol a Porto Cristo va aparèixer com a esport aficionat i sense ànim de
lucre . Don Juan Servera i Camps fa fomentar la creació (l’any 1924) del primer
equip al qual posà a la seva disposició un solar del Tancat de Sa Torre
(darrera de l'actual "Hostal Sol i Vida"), que va ser el primer camp
de futbol de Porto Cristo. Els jugadors i el públic aficionats al futbol havien
de creuar el Riuet per l’antiga passarel·la que, des del final de la zona del
Carrer del Mar, donava accés a la zona de les Coves.
L’any 1930, una vegada aquell solar es va transformar en un solar on s’hi
plantaren pins destinats a adornar els nostres carrers i places, Don Juan va
entregar a l’equip un solar més cèntric situat entre l'actual Plaça de Ses
Comes i el Carrer Carrotja. Llavors no existien ni construccions i l'Avinguda
dels Pins i s’hi entrava pel Carrer Concepció. Un cartell blau amb lletres
blanques atornillat a una casa que feia cap de cantó amb el Carrer de les
Monges, assenyalava el límit del poble.
Però no fou fins després de la llarga interrupció de la Guerra Civil qual el
futbol va tornar a prendre forma a Porto Cristo. Es va tancar el camp amb
canyes i la única casa que existia al seu entorn, propietat de Tomàs Amer,
servia com a vestidor els dies de partit. La foto correspon a l’equip pioner d’aquesta
etapa del futbol a Porto Cristo, datada a l'any 1933; en ella hi falta Lorenzo
Caldentey, que aquell dia estava absent. Posteriorment, en l'equip de "Ses
Comes" hi entraren, entre altres, Jaime "Felip", Joan del
Lovento, Pedro Fray, els germans Obrador, de Manacor, Sebastián Perelló, Joan
Vadell "Pollencí", Jaume Vadell "Doro". Jugaven a 1a
Regional i van mantenir l'afició a l’esport durant els anys de la Postguerra.
Poc a poc Porto Cristo va creixent i s'extén i, quan Andrés Nadal i uns
quanta amics van fundar la "Peña Bar Eolo" l'any 1967, aquesta va
instal·lar el seu camps en terrenys de les Coves del Hams, llindand amb la
corba de la carretera.
Es tractava d’un club de "Peñas" que competia amb les altres
"Peñas" de Manacor. Pep Llodrà, que havia fundat el Minigolf l'any
1962 com a centre recreatiu i esportiu, es va unir a Andrés Nadal per a formar
la "Peña Eolo-Golf". Seguien jugant a la categoria de
"Peñas".
Posteriorment, el mes de juny de l'any 1969, es va instal·lar en l'actual
camp de futbol, donat per Don Ramon Servera. Nasquent llavors el "Porto
Cristo Futbol Club" que es va federaren la categoria d'Aficionats, amb
Joan Lliteras d’entrenador i Andrés Nadal de President. Els membres de la
directiva van aportar cadascun d’ells 20.000 pessetes, fet que va servir per a
constituir la primera base econòmica del club, contagiant la seva dedicació i
entusiasme tan a jugadors com a socis. Amb tanta sort que l'equip a partir de
l'any 1970, des de 3a Regional, aniria pujant de categoria any rere any. Les quotes
dels socis els beneficis del Bar i les entrades van permetre anar condicionant
el camp, com per exemple, estendre camionetes de gravilla per a compensar la
inclinació del terreny de joc...
...I la factura de l’empresa va ascendir a 200.000 pessetes! Des de la
temporada 72/73, Andrés Nadal va deixar el seu lloc de president al que fins
llavors era el seu vicepresident, Joan "Tauleta". El nou president,
la capacitat empresarial del qual era de sobres coneguda, va pretendre donar al
club uns aires de professionalitat amb remuneració econòmica als jugadors i la
millora de les instal·lacions. A la temporada 73/74 es va construir la
graderia, instal·lant una primera il·luminació artificial a la temporada 78/79
i substituint el tancat del camp fet per rails i cables, per un de marès.
Aquest fet va representar grans inversions de les quals el batlle Muntaner es
va fer càrrec a canvi que les instal·lacions passessin a ser municipals, que
durant tots aquests anys havien estat pagats pels membres de la directiva, els ingressos
de les entrades, quotes de socis i publicitat.
Mentrestant l'equip anava ascendint de categoria: de 2a Regional a 1a
regional i a Preferent l'any 1978, arribant a jugar 2 vegades la lligueta d’ascens
a 3a Divisió abans d’aconseguir ascendir la temporada 80/81.
L'any 1977 va entrar com a secretari Francisco Piña (Xisco Piña) que,
durant molts anys fou el motor del club, superant crítiques i dificultats.
El juliol de 1983, es van instal·lar les antigues torres d’il·luminació,
que fins fa poc donaven llum al nostre camp, i el president "Tauleta"
es va posar malalt i va cedir el seu lloc successivament a Pep Francisco Riera
"Teco", Toni Vives "Collet" y Bartolomé Cerdà.
Per les dificultats econòmiques i la disminució de l'interès de l'afició,
l'equip va anar baixant de 3a a Preferent. El mes d’agost desapareix l'equip d’aficionats
per raons econòmiques, ja que suposava un cost de 600.000 pessetes. Els
jugadors van decidir llavors fer-se càrrec de les despeses dels arbitratges,
material, transport, assegurances, etc. I Miquel Gomis "Coní" es va
encarregar de la preparació.
A la temporada 84/85 va entrar com a president Mateo Mas i, l'any següent,
Francisco Piña com a secretari. Però la mala ratxa va continuar i, l'any 1987,
Juanito Martínez, a través de diversos escrits en la revisto Porto Cristo dona l’alarma
"¿Se muere el Porto Cristo Futbol Club?" i apel·la al suport dels
pares dels jugadors del futbol base que necessitat que existeixi un primer equip
ja que d’aquest en depèn la font d’ingrés. El futbol és necessari per a la salut
física i moral dels nostres joves que són la "cantera" del primer
equip.
El 3 de juliol de 1987, es va preparar la festa del 20è aniversari de la
fundació de la "Peña Eolo", punt de partida del club, que va
organitzar la festa amb l’ajuda d'Antonio Peñafort, president de l'Associació
dels Hotels de Cala Millor. Es pretenia recordar la història del club i
entregar plaques a títol pòstum als qui havien col·laborat pel futbol de Porto
Cristo: Don Ramon Servera, Tomeu Barceló, Joan "Tauleta", Salvador
Brunet, Sebastián Melis i Biel "Fita".
A la temporada 87/88 va entrar coma president Juan Galmés Brunet qui va
donar un nou impuls al club, pujant altre vegada a 3a Divisió, però les
dificultats econòmiques van tornar a fer-se sentir i l'equip va perdre novament
la categoria.
Ángel Conesa es fa ver càrrec del club llavors durant 3 temporades. Va
aconseguir diners per a construir nous vestidors i el nostre equip va pujar
novament a 3a Divisió.
Però al mes de Desembre de l'any 1990 es va retirar Ángel Conesa i va
tornar com a secretari Francisco Piña, ocupant la presidència durant 2
temporades Vicente Sans Ribas. Es va fer càrrec del bar i va aconseguir pagar a
l’entrenador J. Seminario el deute que el club tenia amb ell.
L'any 1991, paral·lelament al nostre club, Mateo Mas "Visca el
Barça!" va fundar la
Penya Barcelonista "Miquel Àngel Nadal" pensant que
possiblement, per tenir la seva seu a Porto Cristo, tornaria a animar l’afició
al futbol al poble.
La temporada 93/94 va ser un èxit pel nostre futbol base: juvenil,
infantil, cadet, benjamí i futbol 7, però no es pot dir el mateix del primer
equip, que va perdre la seva categoria de preferent i va haver de jugar a 1a
Regional. En declaracions a la
Revista Porto Cristo, el president, Vicente Sans Ribas, reclamava
als socis que paguessin les seves quotes i la publicitat al camp de futbol.
L'any 1995, el club "S'estil/Pub Mac" de Porto Cristo participa
amb èxit al Torneig Comarcal de "Futbol Peñas". Aquest mateix any el
Porto Cristo cadet, entrenat per Jaume Mut, ascendeix a 1a Regional.
En la temporada 95/96, es presenten dia 27 d’agost, tots els equips del
Porto Cristo i la nova organització del club, amb Pascual Cifuentes com a
president, Francisco Piña com a tresorer i secretari i Pau Mas com a
coordinador i secretari tècnic. El primer equip jugarà a 1a Regional.
L'any 1999 el Porto Cristo Futbol Club comptava amb el seu primer equip de
1a Regional i, en el futbol base, amb les següents categories: juvenil (de 16 a 18 anys), cadet (14 i 15
anys), infantil (12 i 13 anys), aleví i aleví atlètic (10 i 11 anys), benjamí
futbol 7 atlètic (8 i 9 anys) i futbol 5 (5, 6 i 7 anys), la qual cosa suposa
tenir uns 160 jugadors aproximadament.
El club a l'any 1999 té una economia sanejada i un bon nivell esportiu, amb
una cantera que permet mirar amb optimisme cap al futur, si els pares i aficionats
es mobilitzen més a favor d’aquest ja històric Porto Cristo Futbol Club.
* Nota: aquest escrit ha estat elaborat amb la col·laboració d'Andrés
Nadal, Sebastián Truyols, Francisco Piña, Pedro Bonet "Fray", Mateo
Mas i Pau Mas.
CONTINUARÀ...
Esperam la vostra col·laboració per seguir escrivint la història del nostre
club, així com per a aportar noves fotografies i/o documents que ens ajuden a
completar i/o corregir el que hi ha escrit en aquesta pàgina. Així com també esperem
les vostres aportacions per a seguir escrivint la història del club des de
l'any 1999 fins a l’actualitat.
Esperamos vuestra colaboración para seguir
escribiendo la historia de nuestro club, así como para aportar nuevas
fotografías y/o documentos que nos ayuden a completar y/o corregir lo que hay
escrito en esta página. Así como también esperamos vuestras aportaciones para
seguir escribiendo la historia des del año 1999 hasta la actualidad.
MÉS FOTOS HISTÒRIQUES
| Cat. | T | C | S | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | Pt | A | D | Pº Hº |
| 3ª | 6 | 0 | 0 | 228 | 67 | 44 | 117 | 256 | 357 | 178 | 0 | 3 | 875 |
| Cat: Categoria · T: Temporadas · C: Campeonatos · S: Subcampeonatos · A: Ascensos · D: Descensos · PºHº: Puesto histórico (por puntos) · Niv: Nivel · NºEq: Número de equipos · Rª: Ronda |
| Niv | NºEq | Temporada | Cat. | J | Pts | G | E | P | GF | GC | Pº | |
| 4 | 20 | 1981-1982 | 3ª | 38 | 38 | 14 | 10 | 14 | 55 | 51 | 10º | |
| 4 | 20 | 1982-1983 | 3ª | 38 | 30 | 12 | 6 | 20 | 42 | 55 | 16º | |
| 4 | 20 | 1983-1984 | 3ª | 38 | 31 | 11 | 9 | 18 | 49 | 66 | 14º | |
| 4 | 20 | 1984-1985 | 3ª | 38 | 26 | 8 | 10 | 20 | 35 | 57 | 18º | |
| 4 | 20 | 1989-1990 | 3ª | 38 | 27 | 11 | 5 | 22 | 37 | 62 | 18º | |
| 4 | 20 | 1992-1993 | 3ª | 38 | 26 | 11 | 4 | 23 | 38 | 66 | 18º |
